CREIXELL
SEGUICI POPULAR
ORÍGENS
De l’antic seguici de Creixell en sabem ben poc, però el que sabem s’ha rescatat d’un document en el que el 10 de juliol de 1786 l’Arquebisbe de Tarragona va dictar algunes prohibicions després de la seva visita a la vila. En les seves sentències anomenava una quantitat d'entitats i de grups que ens han derivat saber que hi havia una espècie de seguici.
Un dels balls que va anomenar va sobreviure, fins a la dècada folklorista de Joan Amades ja que va poder recollir un testimoni. Es tracta de Moros i Cristians. Aquest teatre de caràcter popular va ser representat a Creixell a la festa major del 1878. Juntament amb balls i l’actuació de les colles castelleres de Valls.
ELEMENTS
CAPGROSSOS
Els Capgrossos de Creixell són els primers elements que van començar el Seguici Popular de Creixell. Es van estrenar el diumenge dia 25 de juliol de 1999, coincidint amb la Festa Major de Sant Jaume, patró de la vila de Creixell, i els van apadrinar els gegants i capgrossos de Santa Oliva (Baix Penedès). Els noms dels capgrossos són: Jeroni, Miquelina, Jaumet i Sisqueta. Representen noms simbólics del poble.
GEGANTS GILMUNDO I MINERVA
Al 2005 l’Ajuntament com va veure que cada vegada hi havia més gent interessada a participar en el seguici, va impulsar la construcció de dos gegants. Van ser construïts per Jordi Grau del taller Drac Petit de Terrassa i van ser estrenats el 22 de juliol d’aquell mateix any. La parella de gegants representen a Artal Gilmundo, que va ser el primer creixellenc i carlà que es va instal·lar al poble i la Minerva simbolitza la festa major del Santíssim Sagrament o també coneguda com la festa de la Minerva. Aquestes dues figures compten amb el padrins del gegants de l'Arboç.
COLLA DELS ESMARRIS
Aquest colla va ser fundada l’any 2006, quan van tenir la sort de rebre dos gegantons, el Zipi i Zape, i dos gegants, el Nino i la Nina, provinents d'una colla que va desaparèixer de Sant Cugat del Vallès. Aquesta colla va animar-se i van encarregar la confecció d’un drac xinès que era portat per deu persones.
Aquesta colla era la que més gent aplegava i per això van poder fer moltes sortides. Tenien músics propis dintre de la colla, la qual estava formada bàsicament per una o dues gralles i un timbal. En aquesta colla li van voler donar importància a als Esmarris no només amb el seu nom sinó que també amb la confecció d’unes disfresses de cuiner, que es posaven els integrants de la colla. Representa la figura d’un cuiner amb barretina, camisa de quadres, mocador i bigoti. Sortien juntament amb els altres elements d’aquesta colla, al ritme de la gralla i el timbal però sense tenir una dansa definida.
ASSOCIACIÓ DE LES ESPURNES
Les Espurnes era una associació de balls populars que tenia Creixell. Aquesta era una entitat la qual aplegava molts balls i activitats folklòriques. Era una colla de creixellencs i creixellenques que gaudien de poder fer aquestes activitats. Estaven sota la direcció de Pilar Bornao i comptava amb acompanyament musical. Van arribar a fer ball de bastons i altres danses.
​
​
BALL DE DIABLES
El Ball de diables de Creixell va ser recuperat a l’any 2006, per una colla d’amics amants del foc, ja que havia hagut una colla anterior al voltant del segle XIX, que representava la lluita entre el bé i el mal, juntament amb uns components de pirotècnia, sorolls i versos dominats per la sàtira i la ironia. Actualment el ball de diables organitza la majoria de les activitats del poble i compta amb una banda de tabalers. Aposten per l'estructura tradicional del ball, tant a l'hora de cremar, en la forma de vestir, el toc de tabal i la realització de versots.
​
​
BALL D'EN SERRALLONGA
A Creixell la colla del ball d'en Serrallonga es va crear al 2007 però no va durar gaire temps ja que al 2014 van deixar d’actuar.
Estava format per 12 personatges, on s’inclouen el nen, la dona, el bandoler i la seva quadrilla. En aquest ball s'hi representa la vida del famós bandoler Serrallonga.
​